Més iguals que diferents

Així va començar la carta que li vaig escriure farà ja temps a un bon amic. La veritat és que no sé perquè l’he acabat ara i perquè amb aquest títol... Em remeto al mateix de sempre com a resposta: paradoxes d’un món tan irracionals com les més profundes conviccions humanes.

Com la por. Por a allò diferent o al que no és com sempre veiem, sentim o creiem. No ho entenc, diuen que dos cossos idèntics reaccionen de forma idèntica a un mateix estímul. Però l’ésser humà no. Aquesta és la nostra benedicció i, a la vegada, la nostra maledicció, perquè simplement som únics

Aleshores... perquè volem unificar-nos? Com ovelletes a una mateixa cleda. Per què discriminar a aquelles que tenen les potetes més curtes, el pelatge més fosc o els ulls més brillants? No ho entenc... Com pot el color de la pell significar la diferència entre ser bèstia o humà? Segueixo sense entendre-ho... Com pot canviar tant una vida pel fet de néixer a un cantó del mar o a un altre? No ho entenc, però és que crec que no es pot entendre. Simplement, que callin els profetes que van dir que el món moriria quan es vestís d’un altre color que no fos blanc, quan hi hagués heretges que estimessin el seu mateix sexe o persones de diferents llengües que tinguessin diferents conviccions sobre qui regna al cel.

Podran colpejar a un... però no podran colpejar el món sencer.

P.D: el texto está traducido al catalán con la ayuda de Solem (gracias tio ^^). Seguramente os preguntareis porqué en catalán... la respuesta no va demasiado hallá. Simplemente, debemos cambiar el punto de vista de las cosas, esforzarnos por cambiar e innovar. Suerte con la lectura del relato ;P